Nino Surguladze
mezzo sopran
Comments 4
Luisa Miller
Melodramma tragico en tres actes
Llibret de Salvatore Cammarano basat en l’obra teatral Kabale und Liebe
de Friedrich von Schiller. Música de Giuseppe Verdi.
Equip artístic
Director musical Maurizio Benini
Director del cor José Luis Basso
Director d’escena Gilbert Deflô
Escenografia i vestuari William Orlandi
Il·luminació Joël Hourbeigt
Repartiment
(Funció corresponent a l’estrena del segon repartiment el dijous, 26 de juny de
2008)
El comte Walter Riccardo Zanellato
Rodolfo Albert Montserrat
Federica Nino Surguladze
Wurm Pavel Kudinov
Miller Stefano Antonucci
Luisa Ángeles Blancas
Un Vilatà Josep Fadó
Luisa Miller és una òpera molt interessant, tant històricament
(marca la fi dels anomenats anni di galera per encetar el període d’or
del compositor de la Traviata) com en el repertori de soprano verdiana
per la seva riquesa vocal. Paper complex, Luisa Miller és una soprano que ha de
lluir agilitats i coloratura en el primer acte, evolucionant en l’aspecte líric,
com el commovedor duo amb el pare a l’acte segon (anunciant la grandesa
posterior dels duos Gilda-Rigoletto) i acabant en un tercer acte pur lirisme amb
el punt dramàtic que necessita ja d’una veu amb cos i força, característiques
que Verdi arrodonirà amb el personatge de la Traviata. Blancas va saber
dosificar els seus dots canors amb solvència i carisma. Si bé l’ària del primer
acte li quedà massa lleugera per la seva veu, no va lluir ni en la coloratura ni
en els aguts, va començar freda, amb el registre desigual, s’ha de reconèixer la
intel·ligència i les seves prestacions en els dos actes posteriors. Ángeles
Blancas té un magnetisme físic i personal més que notable, i aconsegueix fer
seus els papers que interpreta, encarnant amb un toc característic cada
personatge per fer-lo inconfusible. El duo final amb Rodolfo, un Albert
Montserrat visiblement cansat, va ser pura dinamita sonora, la veu sonà densa,
enfosquida i dramàtica, sensible en les inflexions i emocionant amb un lirisme
colpidor, brava per la Blancas!
Albert Montserrat com a Rodolfo tenia un dur camí per endavant per
demostrar com avança en el difícil món del tenors lírics, Montserrat fa pocs
anys va cambiar la tessitura de baríton per la de tenor. La veu és de cos
considerable, amb insolència en els aguts, però amb certa tendència al so pinçat
(de vegades filat com fulles d’acer) i amb alguna que altre desigualtat de
registre, sobretot del mitjà al greu. Quando le sere al placido, l’ària
emblema de l’òpera i una de les més populars de Verdi, la cantà amb valentia i
seguretat. L’esforç el pagà en el tercer acte, on semblà perdre força al costat
de la fogositat de la Luisa de la Blancas.
El paper de Miller, el va interpretar sense gaire coses a dir el baríton italià
Stefano Antonucci. Cantant d’ensopida correcció, va balancejar-se entre
la suficiència de l’ària inicial (amb evidents problemes a la cabaletta)
i la solvència del duo del segon acte.
Riccardo Zanellato com a comte Walter va demostrar tenir un instrument
ric en harmònics, encara que la veu va perdre consistència en l’ària, però
sobretot personalitat en l’aspecte ombrívol i maligne d’un pare que no té cap
mena d’escrúpols. Zanellato no va saber acolorir aquesta tenebrositat paternal
ans el contrari, la pobresa de l’articulació en ressaltà les mancances.
La veu elegant i sinuosa de Nino Surguladze com a Federica enaltí les
prestacions de la vessant femenina del repartiment, bon fraseig i intel·ligència
per mostrar l’atractiu vocal i físic de la jove mezzo de Georgia.
El Wurm de Pavel Kudinov passà bastant inadvertit, fent encara més gran
la llegenda del mític Samuel Ramey, Wurm del primer repartiment, que
encara sap imposar la classe vocal als problemes evidents de “parkinson” en el
vibrato.
La resta de comprimaris acompliren amb eficàcia, a destacar la professionalitat
de Itxaro Mentxaka que va substituir en últim moment, l’anunciada Petia
Petrova com a Laura.
La doble vessant dels directors, el musical de Maurizio Benini i
l’escènic de Gilbert Deflô van distanciar les sensibilitats de l’espectador.
Benini es coneix bé aquesta òpera ja que l’ha dirigit més d’un cop i en té
sengles gravacions en CD i en DVD pel segell DYNAMIC. El mestre italià utilitzà
un tempo discutible, entre la laxitud i l’accelerador potser intentant buscar la
complicitat de l’orquestra des de el principi…però sense gaire èxit. L’esforç
per insuflar el dramatisme de la música no quallà ni en la obertura, ni el
primer acte…sembla anar aterrant més que no enfilant la música verdiana. I això
que cal reconèixer les bones prestacions del cor, amb un José Luis Basso,
que sap treure el rendiment i la brillantor de les partitures corals verdianes.
En l’últim acte, per sort, va aparèixer per fi el nervi verdià inconfusible, amb
el lirisme, la tensió i la catarsi necessària per poder gaudir la partitura com
cal; clar que la direcció d’escena no hi ajudà gaire.
No serà per recordar especialment la posada en escena de Gilbert Deflô.
Tot un deixeble de Giorgio Strehler no pot convèncer amb una feina tant
superficial en el treball dels personatges. Pot ser una òpera difícil de muntar;
la història suporta malament el pas del temps i s’assimila més a un rocambolesc
fulletó de telenovel·la veneçolà que a res, per molt Schiller en el que estigui
basat. Així encara, queda més en evidència la ingènua idea de voler reivindicar
la preponderància del paisatge, invocant a un gran de la pintura romàntica
alemanya com és Caspar David Friedrich, utilitzant una escenografia que més
aviat recorda un còmic infantil de Heidi…
Collection of Comments
Klassik.com
Verdi - Rigoletto
http://magazin.klassik.com/reviews/reviews.cfm?task=record&RECID=9467&REID=5943
Quote: "Während die Maddalena mit Nino Surguladze nobel besetzt ist..."
Musikweb.uk
Mozart, Cosi Fan Tutte
http://www.musicweb.uk.net/SandH/2009/Jan-Jun09/cosi0203.htm
Quote: "The Georgian mezzo soprano Nino Surguladze was a
good Dorabella, eloquent, with a very pleasant voice, which was not oversized
for the role, and she was good in her own two arias. Without a doubt, the
Ferrarese ladies were the best thing of the evening"
theglitteringeye.com
Eugene Onegin at Lyric Opera
http://theglitteringeye.com/?p=3529
Quote: "Georgian mezzo-soprano Nino Surguladze was pretty of face and voice as the flirty sister Olga.......As Tatyana's coquettish sister Olga, Georgian mezzo Nino Surguladze makes a pleasant U.S. debut"
monstersandcritics.de
Offenbachs "Les Contes d'Hoffmann" in Hamburg umjubelt
http://www.monstersandcritics.de/artikel/200742/article_34474.php/Offenbachs-Les-Contes-d-Hoffmann-in-Hamburg-umjubelt
Quote:"Starke Aufmerksamkeit ersangen sich auch die georgische Mezzosopranistin Nino Surguladze im Doppelpart von Muse und Nicklausse und Kyle Ketelsen..."
Lyric Opera of Chicago Podcasts:
Russian-American soprano Dina Kuznetsova and Georgian mezzo-soprano Nino Surguladze, star as sisters Tatyana and Olga in Tchaikovsky's masterpiece Eugene Onegin. The pair reflect on Pushkin's classic novel in verse (Tchaikovsky's inspiration for the opera)
http://stream.lyricopera.org/lyricdownloads/Onegin_Podcast_01.mp3
welt online
Entdeckungen bei den Festspielen in Macerata
Die Bizet-Oper hatte Fellini-Ausstatter Dante Ferretti in einem
schlicht-stimmigen Dreißigerjahre-Ambiente vor die 90 Meter breite
und 18 Meter hohe Bühnenwand mit drei Toren gesetzt. Nino
Surguladze war eine glaubwürdige Zigeunerin: markant,
minimalistisch, ohne feministische Verkrampfungen. Eben
Genussoper unter freiem Himmel.- DIE WELT - WELT ONLINE
Quelle: www.welt.de
http://www.welt.de/welt_print/article2342314/Nur-unter-Italiens-Himmel-macht-Freiluftoper-Spass.html
Mozart, Cosi Fan Tutte
Quote: "The Georgian mezzo soprano Nino Surguladze was a good Dorabella, eloquent, with a very pleasant voice, which was not oversized for the role, and she was good in her own two arias. Without a doubt, the Ferrarese ladies were the best thing of the evening"
http://www.musicweb.uk.net/SandH/2009/Jan-Jun09/cosi0203.htm
The TIMES
Eugene Onegin
I was also impressed by the Georgian mezzo Nino Surguladze
(Olga): sumptuous tone, and her face was the liveliest thing on
stage. And the veteran bass Eric Halfvarson stole the show with
Gremin?s touching hymn to late-flowering love. (...)
SPIEGEL online:
Les Contes d'Hoffmann
"Emmanuel Plasson dirigiert mit sicherer Hand und unfehlbarem
Gespür für den spritzigen Offenbach-Sound. Giuseppe Filianoti
serviert schauspielerisch einen ebenso strahlenden wie zerquälten
Hoffmann, sein Tenor glänzt makellos auch noch am Ende der heftigen
Partie, ebenso wie Nino Surguladze (als seine Muse und Dienerin
Niklausse). Sopran-Königin und wirkliche Diva dieser "Erzählungen"
ist allerdings die rumänische Sängerin Elena Mosuc, die in allen
Frauenrollen stimmlich schillert, ihre Kräfte klug disponiert und am
Ende den traurigen Helden Hoffmann enttäuscht in die Wüste der
Einsamkeit schickt."
The star of the evening and a singer whose stage presence and glorious voice stole the show, Nino Surguladze, almost made the evening comprehensible. She was controlled, dramatic and exact – a joy to listen to!
http://cardifftocatalonia.